25 Aniversario del Congreso de Unificación (1984-2009)


Una obra especial, que recorre 25 años de autoorganización, victorias y derrotas, alianzas y complicidades en la senda siempre inacabada de construir un sindicalismo libertario, antiautoritario y transformador.

Extracto Introducción :

"Vamos a intentar recordar en estas páginas los aspectos más importantes de lo que ha sido la reconstrucción de este proyecto, nuestras iniciativas, nuestros debates, nuestras dudas. ¿Razones ? Muchas, pero sobre todo transmitir nuestra historia a la militancia, a l@s simpatizantes, a l@s amig@s que luchan con nosotr@s o nos miran con estima, sin conocer con exactitud cuáles han sido los pasos y, sobre todo, cuáles han sido los motivos y los caminos seguidos para llegar hasta aquí.

Tenemos mucho recorrido, pero queda mucho por hacer. Especialmente conquistar nuestro objetivo finalista, nuestro anhelo : el cambio social que haga posible una humanidad basada en la justicia y en la igualdad. Para lograrlo nuestro modelo sindical conlleva de manera implícita una propuesta de lucha para conseguir esa profunda transformación social transcendiendo el estricto marco de lo « laboral ».

Intentando que CGT, esta organización que construimos con nuestro esfuerzo diario se parezca a esa sociedad que per seguimos alcanzar. Aplicando los criterios y la lógica con la que pretendemos desarrollar nuestro futuro modelo de sociedad. Siendo coherentes en nuestra cotidianidad con lo que decimos querer ser algún día.

En estas páginas vamos a intentar plasmar lo que hasta ahora no estaba recogido : describir y reflejar los aspectos y razones fundamentales de nuestra historia, sobre los que se ha construido nuestra realidad actual, sin olvidar rendir homenaje a esos miles de mujeres y hombres que de manera constante y silenciosa, sin medallas ni reconocimientos han contribuido al desarrollo de nuestro proyecto. Especialmente a todas aquellas personas cuyo tesón a lo largo de la historia, de las décadas del exilio, de la cárcel y de la represión, nos han servido de referencia, de guía, de ejemplo de dignidad y de ilusión.

Afrontemos pues esta mirada sobre nuestro pasado reciente y abramos las puertas al futuro, sin olvidar todo el bagaje que nos precede de luchas y experiencias libertarias durante más de un siglo de presencia organizada en estas tierras ibéricas, y siendo conscientes de que trabajamos por un futuro en el que los postulados de igualdad, justicia y libertad, deben ser los que terminen por denir la vida social. "
Leer más...

Projecció del documental i debat "Joan Peiro i la justícia de Franco" a València.

Dijous 29 d'octubre,19:30 H, en la biblioteca llibertària: CGT Avd. Del Cid núm.154 València.

La Fundació Ferrer i Guàrdia i el sindicat CGT vos invitem a la projecció d'este documental i al posterior debat.






No oblidem:Justícia i Memòria.
Finalitzada la guerra civil, amb la victòria de l'exercite de Franco, milions de treballadors van haver d'exiliar-se, altres no van tindre eixa sort i van ser detinguts mentres intentaven eixir del país o fugien a la muntanya, per a estos, els esperava un calvari de tortures, anys de presó, clandestinitat, i finalment una tràgica mort. Així va ser com molts van passar a ser tancats en comissaries, quarters o places de bous (improvisats camps de concentració i tortura de l'exèrcit franquista).
Finalitzada la guerra civil, amb la victòria de l'exercite de Franco, milions de treballadors van haver d'exiliar-se, altres no van tindre eixa sort i van ser detinguts mentres intentaven eixir del país o fugien a la muntanya, per a estos, els esperava un calvari de tortures, anys de presó, clandestinitat, i finalment una tràgica mort. Així va ser com molts van passar a ser tancats en comissaries, quarters o places de bous (improvisats camps de concentració i tortura de l'exèrcit franquista).
Ací a València, en l'actual cementeri de Paterna, es troben les fosses comunes i tombes, on van ser aparar els cents i centenars de cadàvers dels treballadors que eren traslladats al camp de tir de Paterna, on eren afusellats pels grans grups de feixistes, la majoria dels treballadors assassinats havien lluitat contra el feixisme i molts pertanyien a les organitzacions obreres CNT i FAI( com és el cas dels germans Pellicer), altres estaven afiliats la UGT o a partits de l'esquerra, altres simplement eren intel·lectuals i mestres que es van negar a col·laborar amb el règim franquista.
Treballadors de Paterna, Xeraco, Benicalap, Benimamet, Tavernes, Alaquas, Riba-roja, Burjassot i de molts mas pobles i barris proletaris de la ciutat del Túria, van ser assassinats i soterrats en les fosses comunes de Paterna, des de 1939 fins a principis de 1950, del seu record només queden uns taulells que registren les seues professions, els seus anys i les seues edats.
També altres treballadors Madrilenys, Bascos, catalans i asturians van ser traslladats a València on van ser “passats per les armes” del franquisme. Un d'estos casos és el de Joan Peiró, vidrier anarcosincalista català, que va ser detingut per la GESTAPO a França i entregat a les autoritats espanyoles del regemequen, va ser traslladat a València on va ser condemnat a mort, el feixisme abans d'assassinar-ho intent que es convertira en un dirigent del sindicat falangista, Joan Peiro, fidel al seu ideal anarcosindicalista i als seus companys assassinats i torturats, es va negar a la col·laboració amb el feixisme. Com relata la historiadora Dolors Marin : “J.Peiró va ser afusellat a les huit i mitja de la vesprada el 24 de juliol de 1942, en el camp de tir de Paterna amb altres sis companys del seu mateix sindicat, la CNT”.
La dictadura feixista es va servir de la seua victòria militar i política, per a controlar i eliminar físicament des de 1939 fins quasi les últimes cuades del franquisme, a una població resignada i espoliada per 40 anys de dictadura.
Són milers de vides segues, de famílies afonades d'amics desapareguts i torturats per la dictadura., per a ells i els seus familiars la història a passat amb els ulls embenats, són els noms anònims dels lluitadors del poble, són els oblidats de la història i també de la justícia, sobretot de la justícia social.
Per a tots ells van dedicades estes línies,...per als sense nom, per als assassinats en les fosques nits del feixisme, per a eixos obrers que ens han ensenyat que la llibertat es conquista lluitant.
No tanquem els ulls, no oblidem els nostres companys,la memòria també és una arma.
Leer más...